LA FORMACIÓ DE LA PLANA AL-LUVIAL DE VALÈNCIA (Pilar Carmona) Alfons el Magnànim, 1990

Editorial: Alfons el Magnànim

Escribe una reseña

CATEGORÍAS: LIBROS (3023) / Ensayo (953) / Historia y Política (216)

FECHA DE ALTA: 14/10/2022 (6)

¡OFERTA!

Estado de Conservación: 5/5 (Muy Bueno). Ver más detalles en Descripción.

Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1990.
Rustica con solapas (Tapa blanda). 21x29,7x1,3 cm. (Base x Altura x Grosor).
180 págs. mas cubiertas. Ilustrado. Blanco y negro.
ISBN13: 9788478220014.
Deposito Legal: DL V. 2070-1990.
REF: LF2210140005

Peso: 590 gramos.

4,95 €

Impuestos incluidos Envío 24-48h

PAGO SEGURO

Tus datos se envían protegidos mediante cifrado SSL.

ENVIO GRATIS A PARTIR DE 45€ DE COMPRA.

Paquete certificado 48/72 h. (sólo Península)

LA FORMACIÓ DE LA PLANA AL-LUVIAL DE VALÈNCIA (Pilar Carmona) Alfons el Magnànim, 1990

Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1990.

180 páginas más cubiertas. Ilustrado. Blanco y negro.
Encuadernación: Rustica con solapas.
Dimensiones (Base x Altura x Grosor): 21x29,7x1,3 cm.
Peso: 590 gramos.

Deposito Legal: V. 2070-1990.
ISBN13: 9788478220014.

RESUMEN

Geomorfologia, hidrología i geoarqueologia de l'espai litoral del Túria.

El tema central d’aquest treball és la formació i evolució de la plana al-luvial litoral del Riu Túria. Aquest litoral está format per una successió prácticament ininterrompuda d’acumulacions detrítiques fluvials en forma de planes d’inundació com les dels riús Xúquer i Túria o bé en forma d’amplis ventalls deposicionals com el del mateix Riu Túria, el del Paláncia o el del Millars, els quals alternen espacialment amb unes depressions intermedies mes o menys extenses, escassament drenades i permanentment humides, en les quals s’instal.len les marjals, els aiguamolls i també els amplis espais lacustres com l’Albufera de Valencia o els Estanys d’Almenara. A vora mar, platges i dunes de material detrític acumulat per l'onatge i el vent costaners, separen de la influencia marina les planes fluvials descrites. I tot aixo unit als relleus de l'interior per peudemonts ondulats o plans que configuren l’element topografic transicional cap a les serres terciáries i secundarles, graons descendents del sistema ibéric a la Mar Mediterránia.

El treball s’ha estructural en capítols referits a cadascun dels elements morfológics descrits en l’épígraf anterior i que configuren la valí: els glacis, les terrasses, el ventall, la plana al.luvial litoral i el pla d’inundació-canal actual.

Els glacis són en conjunt les formes mes antigües del paisatge. La majoria són formacions plistocéniques lligades ais processos de divagació de la xarxa de drenatge i d’acumulació d’argiles roges aportades des de les parts més altes de la conca o bé producte de la dissolució de la crosta calcària subjacent.

Les terrasses del riu són restes d’antigues superficies construïdes pel mateix Túria avui desconnectades del llit actual. En els seus talls es poden indagar les característiques morfològiques del canal que les va construir, les condicions paleoambientals i les senes seqüéncies evolutives. Les terrasses més altes contacten amb les superficies dels glacis abans mencionats, unes altres són de formació més recent i connecten aigües avall amb el ventall al.luvial del Túria i la plana litoral.

Aquests dos elements abasten tot l’espai ocupat per la ciutat de València fins el mar. Sota la uniformitat aparent d’aquesta amplia superficie afavorida per l’actuacló urbanística s’observen uns ambients de significat divers. Un ampli edifici aiduvial en forma de ventall configura el subsòl de la part sudoccidental de la ciutat de València, mentre que a la part oriental i fins el mar trobem una plana litoral de pendent molt escàs que contacta amb els aiguamolls litorals en la costa. L’anàlisi detallada dels talls i els sondejos en el subsòl ens permeten de fer una aproximació a la seua formació i evolució. El canal del riu constitueix l’element geomòrfic més evident i d’una incidència més directa en el paisatge actual. L’anàlisi de la forma, la seua possible difluència en èpoques históriques i la configuració de la seua plana d’inundació segons els episodis freqüents de les riuades, correspon a l’estudi de l’activitat i els processos que més recentment han afectat aquesta plana litoral. Él registre geoarqueològic i les cròniques de la ciutat són els documents més importants i que més informació ofereixen en torn a la seua morfología i evolució.

Pilar Carmona González, nascuda a Paterna (Valencia), és Doctora en Geografía Física per la Universitat de Valencia i professora en el Departament de Geografía de la mateixa. Ha publicat diversos treballs sobre temes relaciontss amb la formació i evolució recent de la plana valenciana i les inundacions del Riu Túria.